Vaques a spinning

Vull dedicar un post a un dels peixos més voraços que hi ha a la mar i que moltes vegades piquen als nostres esquers tot i no anar-les a pescar: les vaques. I aprofit per dedicar l'article al meu company de pesca, en Joan C. La idea va ser seva.

Rapala Magnum 11cm.

Les vaques (Serranus Scriba en llatí i Serrano o Vaca Serrana en castellà) viuen a zones rocoses i de posidònia des d'un metre fins als 30 o 35 metres de profunditat. Normalment són solitàries i territorials. Tenen una dieta variadíssima i mengen des d'altres peixos a crustacis i moluscs. Una de les característiques importants és que a partir desl 3 anys, quan assoleixen la maduresa sexual, són hemafrodites i poden actuar com a mascles o famelles. L'època de reproducció és de maig a juliol. La talla màxima són uns 25 cm.

Lucky Craft Flash Minnow 11cm

Normalment quan pescam a spinning no anam a cercar vaques, però són tan voraces que acaben picant a esquers fins i tot més grans que elles. Sobre tot quan pescam en zones poc profundes amb roques y posidònia. Quan passam l'esquer, lentament, a petites estirades, prop d'aquestes zones, ataquen sense pensar-s'ho ni perseguir gaire estona l'esquer. S'hi tiren de cap. I no tenc clar si als esquers grans els ataquen per territorialitat o per menjar.

Black Minnow 9cm.

Possiblement els esquers que més atacs tenen d'aquesta espècie són els vinils amb cap plomat com el Black Minnow. Com que molts cops fem anar aquests esquers vora el fons pegant botets i és allà on viuen les vaques, doncs és molt probable tenir picades. Però els minnows petits, de 5 i 7cm, també són molt efectius.

Duraflot 70c. Els amics li diuen carinyosament "Cristiano".

Probablement pensem que pescar una vaca a spinning no té cap gràcia, però això deixa de ser cert quan ho feim amb equips lleugers (digueu-li rock fishing, finesse o simplement spinnig lleuger. Podeu llegir sobre el tema a un article recent del company Porkulio: Pesca en Castellón). Està clar que si pescam aquests animals amb canyes d'acció mitja dura o dura, amb fils gruixats, gairebé no notarem la picada. Però pescar-les amb canyes de poca acció, fils prims i rodets petits ens pot portar molt bones sensacions. Qui no ho ha provat segurament no sap de què parlo. Però la pesca fina dóna moltes emocions inesperades.

Segurament aquest post no serà l'últim que els dediqui a les vaques, ja que m'encanta la seva actitud voraç i se'n pesquen bastantes (no només a spinning, també a surfcasting, amb volantí, fent inchiku...). Per cert, cada cop que en pesc una sense anar-les a cercar me'n record d'un altre company, en Mac. Aquest post també va per ell.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Disseccionant els ocellets pels calamars

Com més s'entra en el món de l'Eging, més boig es pot tornar. I és que els japonesos, reis de la pesca dels calamars, no aturen d'innovar tant amb els esquers, línies de pesca, canyes, rodets...

Avui em disposo a fer una entrada explicant les característiques que poden tenir els ocellets a mode de diccionari. I ho faig per tal de posar ordre a un munt de paraules i conceptes que marquen com és un esquer.

ABALONE: L'Abalone és un material fet o imitant orelles de mar que emet flaixos de llum (com si fos un material hologràfic) per donar un plus d'atracció. Alguns models d'ocellets porten ferratines d'Abalone per a posar-les al llom, just allà on solen mossegar els calamars (així també protegim les jaquetes dels ocellets). A més, l'Abalone fa que els calamars quan s'aferren notin la rugositat de l'Abalone i no la tela. D'aquesta manera no intenten desferrar-se tant aviat.

Si us fitxau, aquest ocellet porta el rombo d'abalone.

ALETES: Els ocellets tradicionalmente porte unes plometes que serveixen per fer d'aletes, però fa poc han començat a sortir models amb aletes de silicona.  

COLORS: No entraré a valorar avui quins colors són millors, pitjors, etc. Senzillament anomenaré les diferents possibilitats de color que tenen els ocellets. El que marca més el color dels esquers és la jaqueta, que pot esser d'infinitat de colors. 
Hem de destacar però que hi ha jaquetes que s'inspiren en colors naturals. És a dir, que intenten imitar els colors dels peixos tipus donselles, llisses, sardines, etc. Diuen que són més efectius quan encara hi ha llum, tot i que jo els empro indistintament i me donen resultats.
També és important el color que hi ha a baix de la jaqueta i just damunt del cos de plàstic. Hi ha ocellets que venen recoberts d'una cinta de colors diversos (Wraped tap body) o directament venen pintats d'un o altre color (verds, blaus, engres, vermells, platejats, dorats, blancs, grocs...). Aquests colors no es veuen tant com els de la jaqueta, però un cop mullada la tela si que tenen certa visibilitat i acaben de donar un to o un altre a l'esquer. 
Per altre banda, també hi ha altres factors que donen color als esquers com les fulles hologràfiques interiors (Inner sheet body) o la Tela hologràfica que recobreix la tela principal.
Per últim hem de mencionar que hi ha dos efectes lumínics que canvien els colors dels esquers depenent de la llum: el Glow i l'UVA.

CORONA: La Corona és la part metàlica posterior dels ocellets i està formada por un seguit d'agulles per tal de que quan un calamar o sípia s'hi aferri, quedi enganxat. Els models més grans solen portar doble corona mentre que els més petits poden portar-ne només una.

DEEP: La característica Deep fa referència a l'alta velocitat de profundització de l'esquer. Els ocellets deep descendeixen a molta més velocitat que els normals i estan pensats per a pescar a profunditats majors i en dies de forta corrent per evitar la deriva.

Dos exemples de glow. Un blau i un normal.

GLOW: La traducció literal d'aquesta paraula anglesa és "brillar". I més o manco significa això. Els ocellets que tenen aquesta característica s'il·luminen quan els pega la llum directe i es mantenen il·luminats durant un temps. El grau de brillantor depèn de varis factors: en primer lloc del material amb que estan fets. En segon lloc, del llum que els il·lumini. Normalment es fan servir llinternes de llum negre per tal de que la brillantor sigui més intensa i duradora. S'ha de tenir en compte també que el glow pot ser de diferents tonalitats: la de "tota la vida" i ara darrerament també surten models Blue Glow, és a dir, amb brillantor de tons més blaus. 
Sobre l'efectivitat del glow no hi ha unanimitat. Hi ha pescadors que els prefereixen i altres que el rebutgen. Suposo que depèn del moment pot anar millor o pitjor.

INNER SHEET BODY: Traduït vol dir fulla interior del cos. Es tracta d'una fulla hologràfica o de colors que alguns models d'ocellets porten a l'interior del cos de plàstic (que després anirà recobert de la jaqueta) i que ajuden a donar més tonalitats i brillantors als ocellets.

Es pot veure bé l'hologràfic interior d'aquest ocellet.

JAQUETA: La Jaqueta (en anglès els solen dir cloth (tela)) és la capa de roba que cubreix la majoria d'esquers, tot i que hi ha molts models d'ocellets que no en porten. Les jaquetes són normalment de colors molt diversos i també poden ser de diferents tipus.

MIDES: La mida dels ocellets és un factor que ve determinat per un número que pot anar de l'1.6 fins al 4.5. Una taula aproximada de les equivalències pot esser aquesta (sempre tenint en compte que cada marca fa les seves equivalències i que hi ha cases que fabriquen altres mides, com el model 2.8 que fabriquen els de DTD):
     - 1.6: 4,8cm.
     - 1.8: 5,4cm.
     - 2.0: 6cm. 
     - 2.5: 7,5cm.
     - 3.0: 9cm.
     - 3.5: 10,5cm.
     - 4.0: 12cm.
     - 4.5: 15cm.

PLOM: Els ocellets per Eging que empram des de la costa porten un plom insertat en la part de baix dels ulls. Aquest plom té la funció de donar pes als esquers i a la vegada fa que els ocellets descendeixin de cap i que tenguin un balanç que faci que el cap sempre estigui lleugerament per sota de la cua. Alguns models d'ocellets porten inclús protector de plom perquè no és faci malbé quan xoqui contra les pedres. I altres models porten el plom intercanviable de tipus pera. Generalment els esquers amb plom tipus pera estan pensats per fer-los anar pegant botets pel fons per a pescar sípies o pops. Per altre banda també hi ha models que porten el plom dins el cos.

RATTLE: Traduït vol dir sonall (sonajero). Alguns models d'ocellets porten unes boletes interiors que provoquen un soroll agut quan els movem, a l'estil d'unes maraques. L'efecte sonor en teoria és atractiu tant pels peixos com pels cefalòpods, tot i que hi ha molts pescadors que no en volen ni a sentir a parlar.

Ocellets n'hi ha de mil tipus i la cosa va a gustos.

SHRIMP: Traduït vol dir gambeta i fa referència als esquers en forma de gamba que algunes marques fabriquen. Inclús n'hi ha que hi posen cametes per imitar encara més aquests animals. 

SINKER: Poden tenir altres noms com quick sinker o shin rig sinker i no són alter cosa que uns plomets que es posen com a suplement al plom principal per a fer que els ocellets profunditzin més aviat.

SKELETON BODY:  Es refereix als cossos de plàstic que no tenen cap color ni qualitat luminiscent. Aquests cossos després van recoberts de la jaqueta.

SLOW: La característica Slow o Slow Sinking es refereix a que profunditzen a velocitats més baixes del normal. Aquests tipus d'ocellets estan pensats per fer pesques lentes en zones de poc calat.

TELA HOLOGRÀFICA: Hi ha models d'ocellets que porten una tela hologràfica que quan està seca sembla que amaga els colors interiors baix una capa fina més bé blanquinosa, però que quan es mulla resalta els colors interiors. 

La tela hologràfica és difícil d'apreciar, però sembla que funciona

UVA: Aquest terme fa referència a que aquests ocellets reaccionen amb la llum ultravioleta (UV). A diferència dels glow, necessiten que la llum UV els pegui constantment, ja que no es carreguen. I això només pot ocorrer a plena llum del dia. Per tant, per a nosaltres, que pescam de nit o a la sortida i posta de sol, no ens influeix a diferència dels pescadors japonesos que pesquen a tota hora del dia. L'invent està pensat per pescar en aigües profundes on no arriba la llum directe del sol però si els UV. D'aquesta manera els ocellets s'il·luminen dins l'obscuritat. 

WARM JAKET: Traduït vol dir jaqueta calenta. Algunes marques fabriquen ocellets amb aquest tipus de jaqueta que incremente l'absorció de calor de l'esquer i per tant desprén més calor durant més temps, fet que fa que s'assembli a un animal viu i que els calamars desconfiin menys.

WRAPPED TAPE BODY: Traduït vol dir cinta que cobreix el cos. I això no és altre cosa que una cinta de colors diversos que envolta total o parcialment el cos de plàstic dels ocellets i que es situa entre el cos de plàstic i devall de la jaqueta de tela. d'aquesta manera els ocellets tenen doble coloració, la de la jaqueta i la de la cinta.

Segurament he deixat molts termes, però crec que he escrit el bàsic per a entendre gairebé totes les variants d'ocellets que hi ha al mercat. La elecció d'unes o altres característiques a l'hora de pescar crec que va més en relació amb les manies dels pescadors. Cada un té els seus trucs o preferències. Però hem d'anar alerta, ja que darrera tot això hi ha una gran indústria amb uns canals de màrketing bestials, que necessita de constants canvis i petites "millores" per tal de vendre cada any novetats.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Talles mínimes per a la pesca a les Balears.

Començaré una sèrie d'articles destinats a la legislació que afecta als pescadors recreatius a Mallorca i, per extensió, a les Illes Balears. En aquesta primera entrega parlaré de les espècies que tenen talla mínima i que, per tant, si en pescam un exemplar més petit, l'hem de tornar a la mar. A les Illes un total de 35 espècies han estat objecte de prohibició a partir d'uns centímetres determinats.

20cm és ridícul. Una orada d'1kg té 7 anys.

Tot i això, per mi aquesta taula de talles mínimes és del tot insuficient bàsicament per tres motius:

1- Les mides que s'hi reflexen són en molts casos ridícules. Basta veure alguns exemples com el de l'orada, que estableix la seva talla mínima en 20 cm; o el llobarro, que es pot pescar a partir dels 25 cms. I ja no en parlem dels caproigs, déntols, molls o pàgueres (18cm!!!!). Pens que totes s'haurien d'incrementar.

2- El llistat hauria d'incloure moltes més espècies com les càntares, per exemple. Són moltes les espècies de les que se'n fan matances indiscriminades i a les que no deixam créixer. No és estrany veure poals plens de cantaretes, serranets i vaquetes que no fan ni la mida d'un clauer. 

3- El tercer motiu ja l'he apuntat una mica: la gent no respecta les mides mínimes, ni les legals ni les morals. I no crec que sigui qüestió de posar multes o tenir més vigilància, sinó que la solució només passar per la conscienciació dels propis pescadors i que ens adonem d'una vegada que si no cuidam la mar, no hi haurà res per pescar d'aquí uns anys.

Mides mínimas
Nom científic	Nom comú en català	Nombre común en castellano	Mida (cm)
Engraulis encrasicolus	Aladroc	Boquerón	9
Boops boops	Boga	Boga	11
Trisopterus minutus	Capellà	Capellán	11
Spicara spp.	Gerret i xucla	Caramel y chucla	11
Mullus spp.	Molls	Salmonetes	11
Sardina pilchardus	Sardina	Sardina	11
Diplodus annularis	Esparrall	Raspallón	12
Pagellus erythrinus	Pagell	Breca	15
Micromesistius poutassou	Maire	Bacaladilla	15
Sarpa salpa	Salpa	Salema	15
Trachurus spp.	Sorells	Jureles	15
Lepidorhombus spp.	Bruixes	Gallos	15
Mugilidae	Llisses	Lisas	16
Brama brama	Castanyola	Japuta	16
Pagellus acarne	Besuc	Aligote	17
Diplodus puntazzo	Morruda	Picudo	18
Pagrus pagrus	Pàguera	Pargo	18
Diplodus vulgaris	Variada	Mojarra	18
Scomber spp.	Verat i bis	Caballa y estornino	18
Merluccius merluccius	Lluç	Merluza	20
Lithognathus mormyrus	Mabre	Herrera	20
Sparus aurata	Orada	Dorada	20
Solea vulgaris	Llenguado	Lenguado	20
Diplodus sargus	Sard/Sarg	Sargo	23
Belone belone	Agulla	Aguja	25
Morone labrax	Llop	Lubina	25
Scorpaena scrofa	Cap-roig	Cabracho	25
Lophius spp.	Raps	Rapes	30
Sciaena umbra	Corball	Corvallo	30
Zeus faber	Gall de Sant Pere	San Pedro	30
Pagellus bogaraveo	Goràs	Besugo	33
Dentex dentex	Déntol	Dentón	35
Epinephelus spp.	Anfosos i xernes	Meros	45
Polyprion americanus	Pàmpol rascàs	Cherna	45
Thunnus thynnus	Tonyina	Atún	115 cm o 30 kg

Prest no quedaran peixos a la mar!

Per altre banda, la legislació autonòmica també estableix que una sèrie d'espècies de gran valor comercial han de ser marcades (fer un tall a la cua) quan les pesquem i, si anam en barca, abans de botar de l'embarcació. 

Això ho fan perquè hi ha recreatius que venen el peix i els fan competència deslleial als professionals. D'aquesta manera, un peix amb un tall a la cua és més difícil de vendre i demostra que és un negoci il·legal al consumidor. 

Novament pens que la llista podria ser molt més extensa.

Especies a les que se'ls ha de tallar un bocí de cua.

Nom científic	Nom comú en català	Nombre común en castellano
Seriola dumerili	Verderol/Cirviola	Serviola
Zeus faber	Gall	Gallo de San Pedro
Dentex dentex	Déntol	Denton
Scorpaena scrofa	Cap-roig	Cabracho
Epinephelus sp	Anfós	Mero
Sciaena umbra	Escorball	Corvallo
Umbrina cirrosa	Reig	Verrugato

Poca cosa queda per dir. Per molta legislació que hi hagi, només la conscienciació dels pescadors garantirà un futur.

Més informació aquí.

Salut i pesca responsable. 

Pesca a Mallorca.

YKR Galaxy 110mm i 40gr. Una esca barata que donarà de que parlar.

Després d'unes quantes entrades parlant de temes diversos, avui m'he proposat parlar d'un altre esquer que acaba d'arribar a les meves mans, l'YKR Galaxy. He de dir que mai abans he tengut un esquer d'aquesta marca així que no puc parlar dels seus afamats germans, el Makina i el Crack, tot i que per la xarxa es pot trobar una quantitat d'informació molt gran.

El primer que sobta, a més del seu preu contingut, és que es tracta d'un esquer més bé petit, 110mm, però que té un pes molt gran, 40 gr. Això és possible ja que a dins porta un plom fitxe (no té pistons ni boletes que el propulsin). Aquestes característiques fan que es llanci molt i molt lluny, tot i que per pesar 40gr no és l'esquer més llançador.

És important tenir en compte també que el seu pes fa que sigui un esquer que profunditza (sinking). I això és una característica per mi molt important, ja que es pot emprar a la profunditat que un vol i així és possible anar a pescar a zones profundes on els minnows no arriben. I, tenint el preu contingut, podem arriscar l'esquer passant per aquelles roques profundes, que no podem veure, i que ens poden donar la sorpresa en forma de déntol o altre depredador. I no hem de passar pena pels hams, ja que els porta de qualitat (VMC 9626 3X STRONG del núm. 4) i de color vermell que aguanten molt bé l'oxidació.

La seva mida continguda també fa que resisteixi bé les condicions de vent i de corrents. I si a això li sumam la seva pala davantera de mides bastant grans, fa que aquesta esca sigui idònea per pescar els dies de mal temps i de vent.  A més, també va molt bé si pescam des d'un lloc elevat, ja que s'aferra prou bé a l'aigua i quan facem les estirades (jerks) no el traurem de l'aigua.

Impacta també la seva gama de colors.  El fan en 11 o 12 colors diferents per a complir amb les manies de cada pescador a l'hora de triar l'esquer. Jo, com que també tenc les meves, trobo a faltar un model blanc (n'hi ha que combinen diferents colors amb el blanc, però no cap de blanc complet). 

Poca cosa més ens queda per comentar més que l'acció que té l'YKR Galaxy, que és la d'un wobling més o manco rápid i un rolling prou marcat. Característiques que varien depenent de la velocitat de recollida o dels jerks que hi facem. 

En conclusió, crec que és una esca prou bona per portar a la bossa de pesca, ja que et pot salvar la jornada quan et trobes algunes situacions adverses o zones profundes. Torn a repetir, tant el seu preu com la seva mida, pes i característiques el fan una esca que donarà de que xerrar, sobre tot als pescadors que empren equips potents i que ara no es veuran obligats a emprar esques a partir de 20cm. A veure que trobau vosaltres i ja contareu si us dóna captures!

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Suprimiran Gent de la Mar?

Aprofit aquest post per intentar aclarir una mica la polèmica que s'està creant amb el program Gent de la Mar i per fer un petit homenatge a aquest gran programa que enguany ja ha acabat la seva tercera temporada.

La nova consellera de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears, Esperança Camps, el mes de setembre de 2015 va dir, en relació a la programació d'IB3 (televisió autonòmica de les Illes Balears): "menys mar, menys cuina, menys camp i més cultura".

Són uns quants ja els que han vist en aquestes paraules que la consellera vol eliminar un dels programes estrella d'IB3: Gent de la Mar. Jo no he estat capaç de trobar cap referència explícita cap a la supressió d'aquest programa -i programes sobre la mar n'hi ha molts al canal autonòmic, sobre tot a l'estiu-. Supòs que algún diari sensacionalista que ho ha escampat i algún altre opinador que ho difón deuen tenir més información que jo o simplement volen tirar escombraries sobre la nova consellera. El temps ho dirà.

Gent de la Mar és un programa familiar, amb un format d'entreteniment on totes les activitats al voltant de la mar hi tenen cabuda. I és un dels programes de més audiència d'IB3.

Com explica el company Porkulio, de Pesca en Castellón, una de les coses més positives del programa és que

"... es tracta de viure el dia a dia de la gent relacionada amb el mar. En això són brutals, des del format, passant per la música i la fotografía, fins el bon rotllo que transmeten els protagonistas i el to relaxat i natural de les situacions que es van succeïnt...". (Podeu llegir l'article sencer aquí).

Manolo Barahona, un dels presentadors i gran cuiner

Al programa se'l pot criticar per molts factors, però és indiscutible que som molts els aficionats a la pesca que hi estem enganxats i que té un impacte important sobre el sector: parlant amb un amic que fa feina a una botiga de pesca me va comentar que cada setmana, depenent del reportatge de Gent de la Mar, veníen un tipus o altre de productes. Per exemple, quan sortien a pescar déntols, es venien ploms i hormetjos per fer curri de fons; quan sortia la pesca de galls, el rodet elèctric que empraven al programa es venia més que mai, i de la pesca amb inchiku ja n'hi en parlem, ara tothom hi pesca!

Tant la consellera com la productora del programa haurien de prendre consciència de la importància del programa. Els que el fan tenen una oportunitat genial per transmetre la pesca responsable (imatges com la pesca d'orades d'escassos 20cm, pagells petits, cantaretes... fan més mal que bé i si fossin tornades a la mar donarien una lliçó als milers d'espectadors que tenen). I aquest missatge segur que seria d'utilitat per a la consellera, ja que la feina de conscienciar envers el respecte a la natura és un tema polític que hauria de ser de primer ordre.

Pedro Carbonell, tricampió mundial de pesca submarina i presentador.

Desig que al final la consellera no es referís a aquest programa a l'hora de "llevar mar" de la programació i que tenguem programa per molts anys més. Ara només ens queda estar a l'aguait dels aconteixements i veure si a l'abril comença la quarta temporada. Esperem que sí.

Podeu veure els programes de les tres temporades de Gent de la Mar a la página web d'IB3 pitjant aquí.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Denúncia a la pesca industrial i a Mercadona.

Fa unes setmanes vaig anar per casualitat a comprar a un supermercat, Mercadona (ho dic perquè quedi ben clar). Vaig quedar parat davant la peixeteria a veure què tenien. La curiositat fa que cada cop que pas per una peixeteria miri què es ven, ja que això és indicatiu de dues coses: el que es pesca i el que es consumeix.

Al mirar detingudament vaig fitxar-me en un caixó de peix que tenia un cartellet que indicava "morralla", a 6,70 euros/kg. La meva sorpresa va ser que al que ells li diuen morralla, jo hi vaig veure una matança. Podeu veure la foto. 

Al caixó hi havia un futimé d'espècies molt valuoses, que es poden fer molt grans i que allà hi figuraven com a "morralla". Devora els típics serrans de roca hi havia pagells que no arribaven als 10 cm, càntares com la meva mà, caproigs que no feien els 100 grams, escórpores diminutes, aranyes i rafels que feien pena i l'estrella: un gall de sant pere més petit que el cartell que anunciava el seu preu.

No som capaç de recordar ni quina barca de pesca ho havia tret de la mar i comercialitzat, ni l'art de pesca que havien emprat. Però estic gairebé segur que aquestes matances les han fet les barques de bou, que arrassen amb tot el que topen les seves xarxes d'arrossegament. Si ho sabés, no tingueu dubte que ho mencionaria per, al manco, treure els colors als seus responsables. El que si puc dir és el lloc on el venien, Mercadona. Un supermercat al que no vaig mai i no tenc ni idea de si és normal que hi venguin peix d'aquestes espècies i mides. Però supòs que si aquell dia en venien, ho deuen fer sovint.

Crec que aquesta fotografia parla per si sola i és molt il·lustrativa, ara que estem emmig d'una campanya per part dels mariners professionals, en la que ens donen la culpa als pescadors recreatius de la falta de peix dins mar quan la veritat és que el veritable problema és la pesca industrial (us enllaço un article de Javier Sousa a Cotodepezca.com que a mi me va agradar quan me'l van recomanar). És impossible que cap recreatiu agafi en 1 any el que agafa una barca de bou en un dia.  A veure si s'adonen que només hi ha futur al mar si prohibeixen aquests tipus d'arts i es fomenta la pesca artesanal.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Pesca d'Illes: una magnífica revista de pesca en català

Avui deixaré de banda un poc el parlar-vos d'esquers o de com pescar una o altre determinada espècie. Aprofitaré per fer una mica d'homenatge, si és que se li pot dir així, a la revista Pescad'illes o Pesca d'Illes. Podeu veure el seu web aquí.

Fa molts anys vaig anar al quiosc i, com a lector habitual de tot el que tengui a veure amb pesca d'aigua salada, vaig fixar-me amb aquesta revista. Tot d'una vaig pensar, una revista de pesca en català feta a Mallorca? Doncs sí. Des d'aquell moment, l'octubre del 2010, no he deixat de comprar-la cap número. Era el número 15 i ja han arribat al 45!

La revista en sí té una sèrie de seccions fitxes que solen sortir a cada número. Solen començar amb una secció de notícies breus que inclouen vocabulari, novetats, xerrameques, curiositats diverses... i un sempre encertat semàfor on critíquen i donen l'enhorabona a qui ho mereix.

A partir d'aquí hi ha una sèrie de reportatges més o manco extensos sobre algunes tècniques de pesca i materials. I sempre inclouen algun article sobre la tecnologia que empren les barques. Per acabar només comentaré la secció de tutorial, on ensenyen, pas a pas, nous muntatges i bricos que ens poden ser de molta utilitat (són molt inventius i originals aquests de Pescad'illes).

Per acabar destacaré les seccions que més m'agraden. En primer lloc la secció de fotografies que la gent envia. I m'agrada tant perquè no és tracta de fotos de professionals, perfectes, on les captures semblen extraterrestres, sinó que es tracta de la gent normal i corrent, sempre contenta, mostrant la gran captura feta per ells mateixos. La naturalitat i els somriures són el millor, res de professionals posant davant la càmara com a models o famosos.

L'altre secció (si se li pot dir així) que mai deix de llegir és la d'opinió. M'agrada molt la opinió d'un Sorell Impertinent, l'editorial, la glosa i els breus on Pesca d'Illes expressa el rebuig a certes pràctiques polítiques i pesqueres que a mi també me semblen molt malament.

 

Al llegir-la per primera vegada ja me vaig donar compta de les dues virtuts que més m'atreuen de la revista. La primera és que els seus articles estan enfocats a que la gent aprengui a pescar les distintes arts de pesca. No és una revista que se dediqui a mostrar grans captures, fotos espectaculars, etc. Sinó que el que pretén és ser un material didàctic per a que tothom pugui anar a pescar amb una mica d'idea. Fins i tot tenen una secció tutorial on ensenyen a fer determinats bricos i muntatges que després posen al youtube.

La segona gran virtut que té és que compta amb una línia editorial i un posicionament molt marcat, clar i directe. Després d'anys de llegir-los, de prestar atenció als seus columnistes, al glosador, als dibuixos i vinyetes, crec que puc dir sense equivocar-me que són una revista compromesa amb les persones (no els ha faltat la crítica a la crisi/estafa, retallades, etc.), la pesca, els pescadors, la indústria de la mar i el medi. Aquest darrer fet, el respecte a la natura, el rebuig a les massacres, el gaudi de la mar... és el que li aporta un punt molt important al meu parer.

Només me queda felicitar a la gent de Pesca d'Illes, per la seva bona feina i perquè cada dia tenen més seguidors arreu de les Illes (i també de fora, ja que es distribueix al País Valencià i a Catalunya). Ara han començat una nova etapa: desde 2007 era una revista bimensual, però ara, per millorar la qualitat i per no estressar-se, passaran a fer-la trimestral. Com ells mateixos deien al número 44, a alguns no ens ha fet cap gràcia, però entenem que si el canvi ha de ser per millor, doncs benvingut sigui. I ja estem ansiosos per saber de què anirà i quan sortirà aquest número especial que ens han promès, amb més pàgines!

Espero que els que no conegueu la revista li pegueu un cop d'ull i ja me direu si us agrada o no. Estic convençut que no us decepcionarà.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.