Ja sé que aquesta entrada arriba tard i que del que parlaré no són cap novetat, ja que varen sortir al 2015 per arribar a Espanya al 2016. Però no em puc estar d'escriure una entrada sobre uns ocellets que no deixen de donar-nos alegries: els Duel EZ-q Mag Cast. Brutals.
Els Mag Cast són uns ocellets especials. Són com la resta d'ocellets, però no tenen res a veure. M'explicaré. La seva forma a simple vista i mirats des de la distància és la mateixa que la majoria d'esquers que hi ha al mercat. Però si ho miram d'aprop, ja hi començam a veure petites diferències que marquen la Diferència. En primer lloc hem de parlar de les aletes, que no són plometes, sinó que són de silicona. Fet que les fa més resistents i també emeten més vibracions. A més de que són glow.
L'altre gran diferència és a la zona davantera. El cap és d'un altre material que la resta del cos, és de plàstic i l'anella la té a la part superior, no just al davant. Això ho fan perquè a cada jerk (estirada) l'ocellet faci un moviment en forma de zeta amb facilitat. Davall el cap els mag cast duen un plomet molt petit, no com la majoria d'esquers. I això és deu a la característica que marca aquesta Diferència de que parlàvem. Els Mag Cast tenen un sistema de transferència de bolles intern que els fa únics.
El sistema de transferència intern no és més que un conducte intern que va del cap a la cua de l'esquer i que és recorregut per una bolla de tungstè. A l'estil d'alguns minnows, a l'hora de llançar la bolla es desplaça i impulsen molt més lluny l'esquer. Quan aquest cau a l'aigua, la bolla torna a la part davantera i li dóna el pes extra que el petit plom necessita per equilibrar l'esquer i que caigui de cap, com qualsevol altre esquer. Perquè el sistema sigui del tot efectiu, a la part davantera té un imant que manté la bolla fixa i només amb la potència del llançament permet que es desplaci, tornant a quedar fixa quan el feim nedar.
Com dèiem, aquest esquer vola moltíssim. Quan llançam, just a sobre del cap, sentim un "clac" (el primer cop sembla que hem romput el baix) i l'ocellet surt propulsat lluny, molt lluny. Però aquesta distància no només es deu al sistema de propulsió intern, sinó que, quan les bolles es desplacen del cap a la cua, l'ocellet agafa una posició més aerodinàmica. Així encara es guanyen alguns metres més.
Com que una imatge val més que mil paraules, us enllaço el vídeo. Tal vegada no s'entengui el que diuen, però realment queda molt clar com funciona.
Ja n'he fet la descripció tècnica. Però no puc estar-me de parlar de les sensacions que transmet. No només és que llanci a l'infinit (moltíssim més que un esquer normal), no és que faci unes zetes ben tancades i definides, no són els colors (brutals, per cert), ni tampoc són les aletes de silicona o les corones (fortíssimes). És el conjunt. Són uns esquers molt pescadors (inclús més que un normal si tenim en compte que llançant més, tenim més possibilitats de recórrer més metres d'aigua) i molt ben acabats. Quan els empres saps que "no serà per no tenir bon material". Això és el que em passa quan els poso a la grapa, que estic confiat en que pescaré. I no hi ha res millor.
Salut i pesca responsable.
Pesca a Mallorca
